El ciber espacio es una ágora anónima. En él hay una jerarquÍa de poder de likes y seguidores. Los usuarios buscan aliados, grupos de pertinencia, cosa que hace que modifiquen su conducta respecto a unos u otros usuarios. Los grupos de pertinencia se corroboran opiniones y se hacen más cerrados a sus ideas porque hay gente que las valida. Una opinión que corrobora lo que dices te empodera. En caso de que la opinión sea negativa, esta esta sujeta además por estas jerarquías de poder, en la que la opinión depende de el estatus de los usuarios o en el numero. Solo se registra la opinión de aquellos que han decidido comentar. La opinión de ti nunca será representada en su totalidad y solo tendrás un fragmento de esta.
La facilitat de connexió, la immediatesa i la generalització de xarxes socials per a estar en contacte estan suposant nous models d'expressió de la joventut així com una particular manera de comunicar-se. L'alteritat en Internet és il·lusòria i el diàleg inautèntic, ja que la virtualitat té limitacions en la mediació del discurs. Les persones poden exposar i exposar-se de manera diferent a com ho farien en la realitat, inventar identitats, materialitzar les seves fantasies en un cos imaginari. L'ús de les xarxes possibilita una socialització sense fronteres que permet veure sense que l'interlocutor vegi, generant-se «identitats a la carta»* i fins i tot «transformacions de la intimitat». Els dispositius tecnològics, contribueixen a configurar, transformar i renegociar l'àmbit de la intimitat i les relacions íntimes al voltant de la sexualitat, el cos i els afectes, amb comportaments com les implicacions de l'ús del mòbil en les relacions de parella, o la pràctica de l'autoretrat. Per últim, hi ha un important augment de la sociabilitat, facilitat i dinamitzat per la connectivitat permanent i les xarxes socials en la web. Encara que,paradoxalment, la vida virtual és més social que la física, ara individualitzada per l'organització del treball i de la vida a les ciutats.
L'esfera digital –l'àmbit al qual s'accedeix a través de les pantalles– és un espai en el qual aflora i s'expressa la dimensió afectiva dels usuaris. Dit d'una altra manera, Internet és una «tecnologia afectiva», en el sentit que és llit per a l'expressió d'emocions i participa en la constitució de la subjectivitat de la persona. Permet fixar les emocions, transformant-se en «inscripcions digitals» , en objectes que es poden emmagatzemar, gestionar, visualitzar, comparar, compartir, etc. La Xarxa no sols és un canal per a la manifestació de les diverses emocions i afectes dels usuaris, sinó que també contribueix a modelar-los i amplificar-los.
L'esfera digital –l'àmbit al qual s'accedeix a través de les pantalles– és un espai en el qual aflora i s'expressa la dimensió afectiva dels usuaris. Dit d'una altra manera, Internet és una «tecnologia afectiva», en el sentit que és llit per a l'expressió d'emocions i participa en la constitució de la subjectivitat de la persona. Permet fixar les emocions, transformant-se en «inscripcions digitals» , en objectes que es poden emmagatzemar, gestionar, visualitzar, comparar, compartir, etc. La Xarxa no sols és un canal per a la manifestació de les diverses emocions i afectes dels usuaris, sinó que també contribueix a modelar-los i amplificar-los.
La representación del cuerpo es selectiva, sesgada. El usuario se expone en un determinado formato. El cuerpo en internet tampoco es unidimensional, sino que baila en un espectro de representaciones, está fragmentado. La validez del cuerpo es haya en sus acciones. Realidad "la chica rubia. Cyberespacio: "el que publica fotos de gatos y habla de piensos": la interacción hace un fragmento de cuerpo. Prejuício de la acicón y no de la aparincia. El cyberespacio reduce tu cuerpo a un símbolo, una abstracción. Además la imaginación juega un gran papel. Vemos un poco, imaginamos el resto. Idealizamos.
Existeixen dues conseqüències clares quan abandonem l'espai internet: la primera és la millora pel que fa a la salut mental de l'individu i l'altre és la pèrdua d'informació i connexió amb l'actualitat. Un exemple perfecte es que si abandonem una xarxa social, perdem el seu llenguatge i els codis que en aquestes és vehiculen. Podem perdre informació i enllaços des de la publicitat o les converses de bar si per exemple no hem vist un patró de fotografies a Instagram o un tweet a Twitter. Això dificulta estar al dia amb els codis de llenguatge que es generen (gran part d'ells a internet).
Pot crear tendencies bones o dolentes cara la construccio de la identitat, que si tenen depressió es sentin compresos i que no estan sols, però pot començar en una moda, amb males influències, on s’afalagui el fet d’estar deprimit, ademés no és una ajuda professional, i per tant pot tenir conseqüències dolentes.
En él hay una jerarquia de poder en la que afectan el numero de likes y seguidores. Además que los usuarios buscan aliados, grupos de pertinencia, cosa que hace que modifiquen su conducta respecto a unos u otros usuarios. Los grupos de pertinencia se corroboran opiniones y se hacen más cerrados a sus ideas porque hay gente que las valida. Una opinión que corrobora lo que dices te empodera y te hace creer todavía más en tus palabras y en las de otro que diga lo mismo. En caso de que la opinion sea ngativa, esta esta sujeta además por estas jerarquias de poder, en la que la opinion tendra mas fuerza dependiendo de el estatus de los usuarios o en el numero. Por ultimo, solo se registra la opinion de aquellos que han decidido comentar. La opinion de ti nunca sera representada en su totalidad y solo tendras un fragmento de esta.
Este método de investigación se caracteriza por la búsqueda de información ya existente. Ya sea a través de internet, bibliotecas públicas... También se conoce como secondary research, porque al fin y al cabo se trata de una búsqueda de fuentes secundarias. Se nos planteó como primer método de búsqueda con la finalidad de poder situar el tema que se investiga, consiguiendo así una primera impresión. Pero también se puede llegar a profundizar todo lo que uno quiera, convirtiéndola en una herramienta que se amolda a las necesidades que se tengan.

Como primer método, nos sirvió para saber de forma un poco más profunda que tema estamos investigando, al principio fue el colapso de “nuestra identidad conviviendo entre los mundos físico e internet convirtiéndola en ciborg”, des de la perspectiva de la generación Z. Gracias a la primera búsqueda descubrimos que era demasiado amplio e inabarcable, por lo que a través de analizar la información conseguida con este primer desk research volvimos a preguntarnos cuál era nuestro punto de interés donde focalizar-nos.

El segundo desk research nos sirvió para replantear y encontrar el enfoque correcto de nuestro tema, formular nuevas preguntas más concretas y más acertadas respecto a nuestros intereses. Todo esto conjuntamente con los debates y discusiones que se abrieron gracias al desk research, hizo que cambiáramos de tema al colapso de “la educación/aprendizaje en relación con internet”. Y aparte de servirnos como la primera herramienta para la investigación, no la hemos abandonado en esta primera fase, sino que la hemos aplicado en todas las demás fases como herramienta de búsqueda de información.

CONCLUSIONES RESEARCH
DESK RESEARCH